Català | Español

Apunts

LES RECEPTES DE LA MONTSE DE LA CUINA 

La Montse Ginesta ens recomana dues receptes fàcils de fer i amb un resultat boníssim!!!
CALÇOTS ARREBOSSATS
Si no tenim llar de foc o barbacoa, una manera de fer els calçots a casa és arrebossant-los que també queden ben bons.
Aquesta recepta és vàlida per a vegetarians.

 

Ingredients:
  • 20 calçots
  • 1 ou
  • oli d’ oliva
  • sal
  • 50 gr de farina
  • 200ml d’ aigua
Netegem els calçots, traurem la primera capa, les arrels i la part de les fulles.
En un bol i amb les varetes batrem l’ ou (rovell), una cullerada d’ oli sal i la farina. La pasta ha de quedar fina i sense cap grumoll. Afegirem l’ aigua i la tornarem a remenar. Reservarem uns 30 minuts.
Muntarem la clara d’ ou i la barrejarem amb la pasta, arrebossarem els calçots i els fregirem en oli calent fins que siguin rossos. Els escorrarem amb paper de cuina.
Els podem acompanyar amb salsa romesco, de xató i també són bons amb una maionesa.
BON PROFIT!!!!

FLAM DE CARBASSÓ

Ingredients:
  • 2 carbassons mitjans
  • 80 gr mantega
  • 50 gr formatge ratllat
  • 4 ous petits o 3 de grans
  • 75 gr de pernil cuit o curat tallat petit
  • 200 ml de nata per muntar
  • sal
  • pebre
  • ceba
  • nou moscada
En un cassó posarem la mantega , desfer-la i afegir ceba ben petita. Quan la ceba sigui rossa (a foc baix), afegirem el carbassó tallat a dauets i no el deixarem coure del tot. Afegirem el pernil, el formatge ratllat i ho lliguarem. Mentrestant haurem batut els ous amb la nata, ho salpebrem i afegim una mica de nou moscada.
Barrejarem el carbassó amb l’ou i la nata, ho remenarem. Omplirem els motlles individuals o motlle de plum cake untats amb mantega. Els posarem 10-15 minuts a 190ºC.
Si els servim calents poden anara acompanyats de salsa de tomàquet i, si els servim freds amb salsa maionesa o salsa rosa.
BON PROFIT!!!!

REVISTA OPINIONS

Benvolguts/des,
Un any més i ja tornem a tenir aquí l’exemplar D’OPINIONS del 2017.

I, arribant aquí fa especialment il·lusió poder-la publicar en aquest temps tan significatiu per a tots nosaltres com són les Festes de Nadal.
La publicació és molt modesta, ja ho veieu, però ofereix als residents un espai per expressar i recordar a través dels escrits les seves opinions i vivències amb molt d’entusiasme.
Gràcies a tothom que ha volgut participar, pel seu interès a sumar contingut a la revista.
Convido a tothom a compartir-la i com sempre us animo a que formeu part d’aquest petit projecte.
Bego López
Terapeuta ocupacional
Núm. Col·legiat 182
image-815388-IMG_3008.w640.JPG   image-815392-IMG_3011.w640.JPG

GUARDA DE FET
 Les instruccions 1/2017  modificades per les  instruccions 3/2017 del Departament de Treball, Afers socials i Famílies, parla sobre la llibertat d’ingressar i romandre en un establiment residencial de les persones que no poden manifestar lliurement la seva voluntat però no tenen la capacitat modificada judicialment. En aquestes instruccions s’ especifica que  els titulars dels establiments residencials han de comunicar a l’autoritat judicial o al ministeri fiscal aquells ingressos de persones amb deteriorament cognitiu i informar qui n’ostenta la guarda de fet.
Les instruccions marquen qui pot exercir la funció de guardador de fet  així com els documents que s’han d’aportar al jutjat i quan comunicar la baixa o canvi de centre.
Aquests tràmits s’han de fer arribar en el termini de 72 hores posteriors a l’ingrés en el cas dels ingressos nous.  Les persones que ja estan al centre anteriors a la nova instrucció hi ha la data màxima de 31 de desembre de 2017.
Així doncs des de l’àrea de Treball social ens estem posant en contacte i estem citant a les persones implicades per poder  complir la normativa exigida pel departament.
Resto a l’espera de qualsevol dubte o aclariment.
Mar Molas
Treballadora Social
Col.nº 6143

LA COMUNICACIÓ AMB PERSONES AMB DEMÈNCIA

L’ alteració de la comunicació és una de les característiques principals en les persones afectades de demència.  Encara que hi hagi un dèficit cognitiu en diferents aspectes: memòria, comprensió del llenguatge, expressió…cal recordar que la persona segueix sent persona malgrat les circumstàncies.
Moltes persones que viuen a la residència es troben en un grau de demència en que la comunicació amb el seu entorn està alterada i aquest fet pot generar a part de la incomprensió per part del seu entorn, nerviosisme, agitació, irascibilitat … per aquest motiu és important tenir en compte alguns aspectes per quan ens volem comunicar amb persones afectades de demència.
Alguns consells que s’han de tenir presents són:
  • Utilitzar frases curtes i senzilles.
  • Situar-se en el seu camp visual.
  • Donar-li temps de resposta.
  • Realitzar preguntes amb una o dues opcions de resposta.
  • Utilitzar un llenguatge simple.
  • Tocar la persona abans de parlar perquè no s’ espanti.
  • La conversa ha de ser simple però amb nivell d’ adult, no infantilitzar.
  • L’ expressió de la cara no pot transmetre preocupació.
  • Parlar suau i pausadament.
  • Gesticular poc.
  • No cridar.
  • Evitar discutir sobre la realitat.
                        Ex: Tranquil·litzar a la persona
                                   En lloc de dir:  – Ja t’ he dit que tens hora al metge a les dues.
                                   Es pot dir: – No et preocupis jo vindré amb tu i no marxaré sense tu.
  • L’ humor de les persones que es té al voltant tenen un efecte directe a l’estat d’ ànim de la persona amb demència.
  • Intentar que l’ entorn no sigui sobreestimulat ni gaire sorollós.

HIGIENE POSTURAL

Les persones estem sempre en constant moviment.
Sovint quan treballem i també en el nostre dia a dia, adaptem diferents postures que ens permet tenir una posició més estable i correcta del nostre propi cos.
Aquesta adaptació a l’entorn ho podem fer quan estem davant d’una cadira (la seva alçada, amplada…), en el teclat de l’ordinador, col·locant l’alçada del seient del cotxe, realitzant tasques domèstiques, escrivint o llegint (el gruix del bolígraf o del llibre).
Però tot i que es dissenyen els espais, les eines i els objectes d’ ús quotidià a les dimensions corporals de les persones, difícilment s’assolirà la universalitat i cadascú de nosaltres ens adaptem a l’entorn fent combinacions de postures particulars i moviments especials que sovint i de manera inconscient apareguin postures forçades, essent patològiques per a la nostra postura.
       Què fer doncs?
-Planificar les diferents accions i escollir la millor estratègia per solucionar les           necessitats i respostes del moment.
A la feina:
-L’aplicació de les diferents ajudes tècniques existents.
– Mesures organitzatives.
– Formació.
– Informació
Totes aquestes mesures preventives faran que les condicions de treball puguin oferir un confort i una qualitat al nostre dia a dia.
Bego López
Terapeuta ocupacional
Col.legiada Núm. 182

RENTAT DE MANS

Al llarg de la història s’ha demostrat que la falta d’higiene de les mans és la principal causa de transmissió de microorganismes i l’origen de brots i epidèmies. Les mans del personal sanitari constitueixen la principal font de transmissió creuada. El rentat de mans s’ha definit, per tant, com la mesura més important, senzilla i eficaç de prevenció de la infecció nosocomial.
Cal evitar l’aigua calenta perquè les exposicions repetides afavoreixen el risc de dermatitis.
Cal posar-se cremes i locions hidratants per reduir els efectes irritants de la higiene de les mans.
Els envasos d’aquestes cremes i locions han de disposar d’una vàlvula dispensadora per evitar que el producte es contamini.
A continuació us presentem el protocol del rentat higiènic de les mans:
image-661009-rentat_de_mans.png
Enrique​ta Conill i Sala
Infermera
Núm. Col·legiada 16.947

ENVELLIMENT I DEPENDÈNCIA

Cada vegada més l’esperança de vida augmenta i per tant, les persones cada vegada són més longeves. Aquest augment de l’esperança de vida fa que envellim més i no sempre amb una bona qualitat de vida, ni amb una autonomia preservada.
Les persones que viuen al nostre centre presenten uns nivells de dependència en molts casos, molt alts, tenim grans dependents.
La mitjana d’edat aproximada dels usuaris de residència és de 88 anys.
El resum anual de les persones que han passat pel centre aquest últim any són:
image-649482-gràfica_dependència.jpg
Mar Molas
Treballadora Social Col.6143

ANÀLISI DE LES CAIGUDES AL CENTRE

Ja fa 10 anys , que la residència té un registre de les caigudes que pateixen els     usuaris del centre.
A la gràfica adjunta podem veure que l’any amb menys caigudes registrades n’hi va haver un total de 76 i l’any amb un major número de caigudes va ser l’any 2015 arribant a les 155.
Si fem la mitja de les caigudes que hi ha hagut aquests darreres 10 anys, veiem que la mitja és de 107 caigudes per any.
Hem de tenir present però que el número de residents aquests darrers 10 anys ha passat de 58 fins a 65 i que la dependència dels usuaris també ha augmentat, provocant que el risc de caigudes també hagi augmentat.

Des de l’equip professional de Cals Avis, treballem per intentar reduir el número total de caigudes, i que si aquestes es produeixen afectin el menys possible l’estat de salut del resident

image-634620-gràfica_caigudes.png

FEM BALLAR EL CAP

La vista és un dels sentits que utilitzem més per donar veracitat als fets .
Frases com “ si no ho veus, no t’ho creus” o bé,  “ho vaig veure amb els meus (propis) ulls” ens serveixen per donar crèdit a alguna situació o fet. Però… realment és tan fiable?
Diferents branques de la psicologia han estudiat la percepció visual, el nostre cervell construeix una realitat a partir  de tots els elements que li arriben a través dels sentits.  Si ens centrem amb la vista podem trobar diferents imatges que ens poden plantejar dubtes, ens podem  trobar davant d’ il·lusions òptiques: una distorsió de la realitat a partir de la percepció visual.  És a dir, no tot és com sembla que és.
Amb algunes imatges hem plantejat jocs de percepció obrint al mateix temps una mica de debat i de pas, qüestionar que no sempre el que veiem és el que creiem que és, o bé, que no sempre ens hem de refiar al 100% de les nostres percepcions.  Us proposo alguns exemples:

image-600486-ànec_conill.jpg      image-600494-g_formas-01.jpg

QUÈ HI VEIEU?                                                                             QUIN CERCLE VERMELL US SEMBLA MÉS GROS?

Si voleu saber les respostes, veniu al centre de dia L’ Oreig o a la reside`ncia Cals Avis als tallers d’ estimulació cognitiva i podrem comentar la jugada.

LES POSTRES DE L’ ANGELINA

– Per any nou el meu cap em va dir que fes  un braç de gitano, així que el vaig fer al meu criteri:
BRAÇ DE GITANO DE NATA I XIXONA
                               – Unes quantes làmines de pa de pessic.
                               – Nata per muntar
                               – Torró de xixona
                               – Xocolata cobertora
Muntarem la nata i  aixafarem el torró. Ho barrejarem. Un cop barrejat ho escamparem per sobre les làmines de pa de pessic i enrotllarem. Desfarem la xocolata al bany maria i amb aquesta xocolata pintarem els braços de gitano. Espolsarem una mica de Xixona per sobre el braç.
Servir semicongelat.

REVISTA OPINIONS

image-568568-IMG_20170102_080952.w640.jpg

Benvinguts i benvingudes a l’onzena edició de la revista OPINIONS.
La creació d’aquesta revista va començar l’any 2004, quan des del servei de Teràpia ocupacional es va crear el taller de “la revista” amb la intenció de ser un espai pel diàleg i la interacció.
Després de tants anys, estic contenta i feliç que, s’hagi convertit en una tradició. Tot aquest temps s’ha anat consolidant en part a la generositat dels col·laboradors i participants del centre.
En la revista es pot gaudir d’una sèrie de seccions fixes com són: l’entrevista, la recepta de cuina, les gotes d’humor, l‘experiència personal, el racó de la poesia, la pregunta, etc.
Continuarem any rere any omplint pàgines i apostant per reforçar-la i expandir-la cap a noves direccions.
Us animo com sempre a que hi participeu i formeu part activa d’aquest estimat projecte.
Bego López
Terapeuta ocupacional
Col.legiada Núm. 182

 El document de Voluntats Anticipades (DVA)

La declaració de voluntats anticipades és un document en el qual podeu explicar per endavant quin tractament mèdic voleu rebre. El podeu redactar fins i tot quan no patiu cap malaltia.
Les voluntats anticipades són unes instruccions que una persona major d’edat, amb capacitat suficient i de manera lliure, adreça al seu metge o metgessa responsable, per tal que les tingui en compte quan la persona es trobi en una situació en què les circumstàncies que concorrin no li permetin d’expressar personalment la seva voluntat.
No hi ha un model oficial de DVA, hi ha diferents models que ens poden servir de guia. Les parts bàsiques d’un DVA podrien ser:
  • Les situacions sanitàries concretes en les quals s’han de tenir en compte aquests criteris fonamentals.
  • Les instruccions i límits concrets en relació a l’actuació mèdica davant de decisions previstes en funció de les possibilitats evolutives.
També pot especificar voluntats relatives a la donació d’òrgans, donació del cosa a la investigació científica, o la voluntat sobre l’enterrament o la incineració, entre d’altres.
El departament de Salut va fer un model orientatiu per ajudar a redactar un DVA:
Un cop redactat el document es pot presentar davant un notari o amb la designació d’ un representant i tres testimonis, en aquest últim cas no cal la figura de notari. Cal presentar-ho al centre sanitari en el qual vostè es atès perquè ho puguin incloure a la seva historia clínica i es registri.
Serà important també donar una còpia al seu representant i persones properes.
Un DVA es pot canviar o revocar sempre i quan l’atorgant
conservi les seves plenes capacitats.
Mar Molas
Treballadora Social
Col. nº 6143

BENEFICIS DE L’EXERCICI FÍSIC

L’exercici físic, practicat de manera apropiada, és una bona eina per retardar i pre

venir les conseqüències de l’envelliment així com per fomentar la salut i el benestar de la persona.
De fet, l’exercici físic ens permet mantenir el grau d’activitat funcional per la majoria de funcions orgàniques.
De manera directa i específica, l’exercici físic manté i millora la funció muscular,  esquelètica, osteoarticular, cardiocirculatòria, respiratòria….ja que la pèrdua de funcionalitat que es produeix amb l’edat és, precisament la principal conseqüència de l’envelliment, l’efecte de l’exercici pot ser considerat com una bona teràpia per lluitar contra les inevitables conseqüències del procés d’envelliment.
Hi ha un gran nombre de beneficis generats a partir de la pràctica d’activitat física o exercici regular, on hi trobem:
          -Prevenció i reducció dels riscs de malalties com: obesitat, diabetis mellitus, osteoporosi, càncer de colon, malalties coronàries,
           depressions, accidents relacionats amb les caigudes.
          -Reducció de l’ansietat i l’estrès
          -Augment de la confiança i de l’autoestima.
          -Manteniment d’un pes saludable i una millora de la capacitat física.
          -Enfortiment dels músculs i els ossos.
          -Millora de l’estat d’ànim.
          -Millora dels patrons del son.
De manera més específica a nivell del sistema musculoesquelètic:
             -Incrementa la densitat mineral i retarda el seu declivi.
-Retarda la progressió de l’osteoporosi, tot i que no reverteix la pèrdua avançada de l’os.
-Millora la força i la flexibilitat.
             -Augmenta l’equilibri i la mobilitat i la força
             -Redueix el risc de caigudes.
             -Redueix el risc de fractures.
             -Disminueix el temps de reacció.
             -Ajuda a regular els nivells de glucosa en sang.
             -Genera benestar.
             -Modifica factors de risc cardiovascular.
Així doncs, el que ens toca fer, un mínim de 30 minuts a diari, és moure’ns.
Marc Casas i Soler
Fisioterapeuta nº col: 2631

Campanya de vacunació de la Grip 2016

Residència Cals Avis i Centre de dia L’Oreig

Aquesta setmana a la Residència i al Centre de dia “L’OREIG”,el Servei d’Infermeria en col·laboració amb el Centre de Salut de Torelló, hem portat a terme la vacunació de la grip.

Us adrecem un text explicatiu dels motius per els que cal vacunar.

La vacunació contra la grip estacional s’adreça especialment a les persones que tenen un risc elevat de complicacions si pateixen la grip, com ara:

  • Persones de 60 anys d’edat o més;
  • Persones internades en institucions tancades: residències geriàtriques, centres de malalties cròniques i malalties mentals, etc.;
  • Adults i infants amb malalties pulmonars o cardiovasculars cròniques, incloent-hi l’asma;
  • Adults i infants que han estat sotmesos a vigilància mèdica o hospitalització durant l’any anterior a causa de malalties cròniques metabòliques (incloent-hi la diabetis mellitus), malalties renals o hepàtiques cròniques, hemoglobinopaties i anèmies, asplènia, malalties neuromusculars greus o immunosupressió (incloent-hi les causades per medicació o pel virus de la immunodeficiència humana);
  • Persones amb obesitat mòrbida;
  • Infants i adolescents (dels sis mesos als divuit anys) tractats durant un llarg temps amb àcid acetilsalicílic i que, per tant, poden desenvolupar la síndrome de Reye (dany cerebral agut i problemes hepàtics de causa desconeguda) després de la grip,
  • Dones embarassades.
També s’adreça a les persones o grups que poden transmetre la grip a persones en situació d’alt risc, com ara:
  • Professionals de la salut, tant de l’atenció primària com de l’hospitalària
  • Treballadors d’institucions com residències geriàtriques o centres de malalts crònics, que tinguin contacte amb malalts o residents;
  • Professionals d’assistència domiciliària a persones d’alt risc (infermeria, voluntariat, etc.), i
  • Persones que conviuen amb persones d’alt risc (incloent-hi els infants).

Uns altres grups als quals es recomana la vacunació són:

  • Persones que realitzen serveis essencials per a la comunitat, per tal de minimitzar la interrupció de la seva activitat durant els brots gripals: policies, bombers, personal de protecció civil, etc., i
  • Viatgers internacionals: persones dels grups de risc no vacunades durant la temporada gripal i que es dirigeixin a zones tropicals en qualsevol època de l’any o a l’hemisferi sud entre els mesos d’abril i setembre.​
  • La vacuna té efectes secundaris?
  • Un cop aplicada pot produir molèsties locals lleus, però rarament febre o malestar.

    En quins casos està contraindicada?

    Està contraindicada en cas de malaltia aguda, i si hi ha hagut al·lèrgia a una dosi anterior o a algun component de la vacuna.

    Les persones vacunades de la grip es poden contagiar igualment?

image-524226-vacuna_grip.w640.png

La vacunació antigripal és la mesura de prevenció primària fonamental per prevenir la grip i les seves complicacions. Els virus gripals varien les seves característiques antigèniques amb facilitat d’una temporada a un altra i per mantenir l’efectivitat de les vacunes cal adaptar-les cada temporada a les s
oques de virus circulants. Les persones vacunades de la grip tenen una probabilitat més b
aixa de contagi, però s’ha de tenir en compte que un dels objectius principals de la vacunació no és solament evitar la infecció, sinó la prevenció de les complicacions que pot comportar la infecció pel virus de la grip. Això és especialment rellevant en persones amb malalties de base (diabetis, cardiovasculars, respiratòries, obesitat mòrbida…) tractaments immunosupressors o altres situacions de risc, més grans de 60 anys, gestants i mares lactants en contacte amb nadons i personal sanitari.

 

Cal recordar que durant la temporada d’hivern hi ha circulació de diversos virus respiratoris que poden donar unes símptomes molt similars que poden confondre’s amb un episodi gripal i per als quals la vacunació antigripal no té cap efecte preventiu.

SERVEI D’INFERMERIA

Queta Conill – Fernanda Montanyà – Teresa Valls

Victòria Vigué – Directora del Centre i Infermera.


L’INGRÉS A RESIDÈNCIA.

EFECTES PER L’USUARI I FAMILIARS

Prendre la decisió d’ingressar un familiar en un centre residencial no és una decisió fàcil. Es tracta d’una decisió, generalment, molt meditada i que fa temps que ens ronda pel cap. Sabem que difícilment tindrà marxa enrere i per això intentem endarrerir-la al màxim.
Quan ens plantegem aquesta possibilitat, ens pot envair un fort sentiment de culpabilitat, que pot explicar-se per la conjunció de vàries d’aquestes situacions:
  • La sensació que no s’ha fet tot el que podria haver fet.
  • El trencament de les promeses que s’havien fet al nostre familiar de quedar-se al domicili.
  • La responsabilitat de prendre una decisió per una persona que presenta demència, amb els dubtes de si és el que la persona hauria volgut.
  • El canvi de rols entre pares i fills. Assumint els fills la responsabilitat de cuidar els pares i proporcionar-los el màxim benestar.
  • La mala creença que la institucionalització és un abandonament.
  • Sentir que no respectes la voluntat de la persona en situacions en què l’ingrés ve motivat pel risc social que presenta la persona vivint sola al domicili.
  • El sentiment d’alleujament que pot sentir el cuidador principal quan hi ha l’ingrés.
El procés de dol
Quan es materialitza l’ingrés, hi ha dos processos de dol simultanis: el del resident i el del cuidador principal i la resta de la família. El procés de dol és un procés natural que ens facilita una adaptació a una nova situació. És la manera que tenim per poder acceptar una pèrdua, un canvi en la nostra vida que ens afectarà al nostre dia a dia.
Pel cuidador representa un canvi de rol. Un canvi en la seva ocupació principal, que el pot portar a sentir-se poc útil i no saber com ocupar tot aquest temps que destinava a la cura de la persona. Poden aparèixer sentiments contradictoris de buidor i alleujament. En alguns casos, també hi pot haver un procés de dol en relació al canvi dins el nucli familiar, és a dir, la pèrdua d’un membre de la família també implica canvis en l’estructuració i organització familiar.
Per l’usuari, el dol se situa en tres grans pèrdues principals: la pèrdua del domicili, on ha passat els últims anys i on té les seves pertinences i història de vida; la pèrdua de l’autonomia o la intimitat, havent de conviure amb persones desconegudes o poc conegudes; i la pèrdua de l’entorn social, ja sigui el veïnat o les amistats.
image-514879-person-731423_1920.w640.jpg

El procés de dol, si s’acompanya degudament i es reconeix com a tal, té una finalització. Acaba amb un procés d’acceptació de la nova situació, reconeixent la pèrdua, però també les millores guanyades.

Factors que ajuden a una bona institucionalització

Es coneix que hi ha certs factors que poden facilitar una millor institucionalització, és a dir, afavorir que l’ingrés a la residència no sigui viscut com un trencament en la vida de la persona, sinó com una continuïtat.
  • Una bona preparació prèvia on es vegin les necessitats de l’ingrés i les millores en atenció que rebrà.
  • Un ingrés voluntari, que la persona proposi aquest pas o que l’accepti.
  • L’estat de salut i el grau de dependència de la persona pot afectar al procés.
  • El tipus de centre i la calidesa i humanitat de tot l’equip de professionals.
L’organització interna del centre: el funcionament i serveis siguin adequats a l’usuari.

Efectes de la institucionalització

Els tres agents implicats en aquest procés (la persona, la família i el centre) poden incidir en tres factors molt claus per afavorir una bona institucionalització i reduir els possibles efectes negatius que té aquest canvi en la persona:
  • La FAMILIARITAT. La persona perd gran part de les seves pertinences i dels seus objectes quotidians. Us imagineu fer un canvi de domicili i no tenir cap objecte vostre o de la vostra història? Doncs aquest sentiment de desarrelament és el que pot presentar una persona quan ingressa en una residència.
    • És important que li proporcionem a la persona objectes significatius per ella, que l’ajudin a sentir-se més connectat amb la seva vida anterior. També en casos de demència avançada és important que l’habitació tingui objectes i records de la seva història.
  • La sensació de PÈRDUA DE LLIBERTAT – Hi ha un canvi d’hàbits i costums de la vida diària. Horaris de menjar diferents, diferent menú, hàbits d’higiene, horaris de son, horaris de visita, de migdiada, rituals de diumenge… La persona pot sentir que s’imposen alguns aspectes de la vida quotidiana sobre els quals ella encara hi tenia un paper actiu en la presa de decisions.
    • Com a professionals del centre és important conèixer quin estil de vida portava la persona, quins eren els seus costums i intentar encaixar aquests dos elements: mantenir al màxim la voluntat de la persona ajustant-nos al bon funcionament organitzatiu del centre.
  • La sensació de pèrdua d’INTIMITAT – La persona es pot trobar que comparteix habitació amb una altra persona que, possiblement, no coneix. O bé té la sensació que els professionals poden entrar en qualsevol moment, sentir que no té cap espai “privat” o íntim.
    • El centre ha de proporcionar a l’usuari la informació sobre els horaris d’entrada i sortida de les habitacions, així com una atenció individualitzada a les seves necessitats, respectant els moments d’intimitat que sol·liciti. Cal reconèixer que les habitacions són el nou domicili de la persona, de manera que s’ha de demanar permís abans d’entrar.
Per tant, malgrat és una decisió complexa i sovint dolorosa, s’ha d’entendre la residència com un recurs assistencial que afavoreix el benestar de l’usuari. Hem de considerar que es tracta d’un entorn segur per la persona, adaptat a les seves necessitats i limitacions i que té com a objectiu últim millorar la seva qualitat de vida.
Laia Sala
Psicòloga col. 22.880

Ajudes de suport

L’envelliment actiu dins de la residència suposa un repte a tots els professionals, per millorar la qualitat de vida de les persones gran i, afrontar processos de rehabilitació funcional.
Des de Teràpia ocupacional un d’aquests processos està relacionat amb l’autonomia personal, valorant si la persona gran és independent, requereix assistència d’un cuidador o d’ajudes tècniques.
En aquesta publicació es donaran unes recomanacions bàsiques sobre una ajuda de suport.

Què s’entén per ajuda de suport?

Segons la definició de la OMS: qualsevol producte fabricat especialment i disponible al mercat, utilitzat per a persones amb discapacitat, destinat a facilitar la participació, a protegir, recolzar, entrenar, mesurar o substituir funcions o estructures corporals i activitats, o prevenir deficiències i limitacions en l’activitat i la participació.
Actualment, existeixen en el mercat una gran diversitat de productes amb la finalitat de millorar l’autonomia.
De totes les ajudes de suport existents, es donaran unes petites pinzellades sobre la cadira de rodes.

​Com a curiositat l’any 1595 apareix la primera cadira de rodes, amb un disseny fabricat per transportar una persona i, fins a l’actualitat han sigut moltes les millores, les quals es desglossaran a continuació:

Mai ha de provocar dolor o malestar i hauria de compensar les possibles limitacions de mobilitat.

  • Els diferents models dels reposapeus i reposabraços ajuden a prevenir els riscos vasculars o la retenció de líquids en les extremitats inferiors.
  • Els dissenys del seient i respatller ofereixen un bon confort i control de coll, evitant el mal d’esquena i, les desviacions en la columna vertebral.
  • Caldrà avaluar el control postural i psicomotriu alhora d’escollir o utilitzar una cadira de rodes elèctrica, de roda grossa o petita.
A partir de les necessitats individuals de cada persona, caldrà realitzar un assessorament tècnic i personal de l’ajuda en concret. El terapeuta ocupacional ha de fer una avaluació, tenint en compte les mides antropomètriques de la persona, la percepció sensorial, els canvis posturals que li puguin realitzar, així com el preu en l’adquisició del producte.  Aquest últim serà un dels principals factors determinants alhora d’escollir un model determinat.
Per això un bon treball amb la família i la persona gran, futura usuària de cadira de rodes (sempre que tingui un nivell cognitiu per poder participar), hauria de tenir en compte les millores descrites anteriorment.
Si tot això no es té en compte, sigui el motiu que sigui, apareixeran uns efectes secundaris adversos que es poden interpretar en malestar o incomoditat afavorint la disfunció ocupacional.
Sempre tenir present que aquesta ajuda serà la prolongació del cos en les persones que no tinguin una mobilitat funcional.
Bego López
Terapeuta Ocupacional
Col·legiada Núm.182

La figura de la Gerocultora

La Gerocultura o auxiliar de geriatria és una persona que atén les necessitats de la persona gran. Per portar a terme aquesta professió, aquesta figura ha de ser una persona suficientment madura, amb un alt grau de comprensió i control de les seves emocions, donada la dificultat que a vegades comporta el tracte amb les persones grans.
Les nostres activitats inclouen procediments d’higiene, dutxes, mobilitzacions, control de medicació oral i tòpica, control de nutrició, control del son… així com també l’observació del seu estat anímic i emocional, empatitzant amb el resident i fent-li recolzament.
image-501063-IMG_2425.w640.JPGimage-501064-IMG_2426.w640.JPG
Aquesta figura de la gerocultora a la Residència Cals Avis és un dels seus pilars imprescindibles, ja que hi és present les 24h del dia els 365 de l’any. És la figura de referència dels residents, ja que s’estableix un clima de confiança gràcies a la seva presència constant durant la vida quotidiana: despertar-se, vestir-se, dutxar-se, esmorzar, anar al wc, atenció en cas de malaltia, anar a dormir…
Per a nosaltres, formar part de la vida dels residents que viuen a la Residència és tot un orgull, i ho fem amb molta estimació.
Auxiliars de geriatria

ENVELLIMENT:

Envellir es un procés progressiu i universal que afecta a tots els éssers vius a conseqüència de factors genètics i ambientals
Segons alguns autors és un procés que comença des del mateix moment de néixer i per altres comença a partir dels 30 anys, que es l’edat en que s’assoleix la màxima vitalitat.
Per tant ENVELLIR NO ES CAP MALALTIA.
Des d’un punt de vista general podem considerar que hi ha dos tipus d’envelliment:
–          El FISIOLÒGIC O NORMAL: que provoca canvis biològics, psicològics i socials associats a l’edat i que apareixen de forma gradual; són progressius, intrínsecs i inevitables.
–          EL PATOLÒGIC: desemboca en canvis que es produeixen a conseqüència de malalties, hàbits que no formen part de l’envelliment fisiològic i que en determinades ocasions es poden prevenir o poden ser reversibles.
Els avanços sociosanitaris com l’aparició dels antibiòtics, la medicina preventiva o la millora en la alimentació han aconseguit allargar l’esperança de vida fins als 75 anys en l’últim segle. Aquest fet comporta que a partir d’aquesta edat s’accentuï  més l’envelliment patològic provocant bàsicament dos tipus de canvis :
– CANVIS ANATÒMICS: afectació morfològica
– CANVIS FISIOLÒGICS: afectació de les nostres funcions.
Aquets canvis afecten als diferents aparells del cos humà.
Les principals causes de malaltia i de mort en la gent gran són les patologies cròniques degeneratives que afecten sobretot a:
– Aparell circulatori: malalties cardiovasculars
– Aparell digestiu: gastritis, inflamació intestinal crònica.
– Aparell endocrí: diabetis i les seves complicacions
– Aparell respiratori: bronquitis crònica, emfisema i pneumònies
– Aparell locomotor: patologia osteoarticular i limitació de la mobilitat
– Sistema nerviós: dèficits sensorials, auditius, visuals i de coordinació
– Sistema nerviós central: demències en diferents graus, sobre tot el tipus Alzheimer
– Càncer
De tots aquets canvis i patologies n’anirem parlant en diferents moments.
M’agradaria remarcar que l’atenció mèdica de la gent gran implica també canvis estructurals en el sistema de salut, en la societat i sobretot en la sensibilització envers un problema que ens efecte a tots per igual.
Una bona medicina preventiva afavoreix molt un envelliment més fisiològic, i per tant aconsegueix una vellesa més saludable.
 Josep Mª Aranda
Metge
Num Col·legiat 8-22885

Cures específiques de la lesió per UPP (Úlcera Per Pressió)

Les Úlceres per Pressió (UPP) o llagues, són zones de deteriorament localitzat a la pell i al teixit subjacent. Solen produir-se per forces externes com la pressió o la fricció. L’aparició d’úlceres s’observa en major freqüència en gent gran i persones amb poca mobilitat.
1. Valoració de la lesió
– Localització 
– Estadi  Grau I – Grau II – Grau III – Grau IV
– Mida
– Característica del teixit: NECRÒTIC, ESFACELAT, DE GRANULACIÓ
– Presència de exsudat, SI ÈS PURULENT, SERÓS,HEMÀTIC, ABUNDANT,..
– Estat de la pell perilesional, INTEGRA, MACERADA, ECZEMATOSA.
– Signes d’infecció, EXSUDAT PURULENT MALA OLOR VORES INFLAMATS, FEBRE.
– Dolor, CONTINU, INTERMITENT, NOMÉS EN LA CURA
– Temps de la lesió
2.- Neteja de la ferida
  • Utlitzarem aigua i sabó i sèrum.
  • No utilitzar els antisèptics de forma rutinària, són citotòxics.
3.- Desbridament : és l’acció de retirar els teixits desvitalitzats.
  • desbridament quirúrgic ( sala quirúrgica )
  • desbridament tallant ( habitació)
  • desbridament enzimàtic
  • desbridament autolític
Cura:
La cura en ambient humit és la que manté en condicions fisiològiques i ambientals el llit de la ferida, afavorint la cicatrització i ha demostrat tenir més efectivitat clínica i econòmica que la cura tradicional.
Cura en ambient humit.
Un apòsit ha de complir uns requisits essencials:
  • Maneig de l’ exsudat
  • Facilitar l’ intercanvi de gassos
  • Mantenir la tª al llit de la ferida
  • Protegir la pell perilesional
  • Impermeable davant els agents externs.
Tipus apòsits
  • Escumes: son esponges polimèriques molt absorbents, ajuden a un desbridament autolític, estan cobertes per una capa de poliureta , que les fa semioclusives i permet l’ intercanvi de gasos. Poden combinar-se amb altres productes
  • Àcids grassos hiperoxigenats: milloren la microcirculació i eviten la deshidratació de la pell.
  • Alginats, fets de sals de calci i algues marines en contacte amb la ferida absorbeixen l’ exsudat,  té propietats hemostàtiques, pot ulilitzar-se en ferides infectades i precisa d’un apòsit secundari.
  • Productes de col·lagen: estimulen el creixement de   teixit de granulació.
  • Hidrogels, producte composat el 96% d’ aigua i la resta hidrocoloide o alginats, afavoreix el desbridament de esfacels per autolisi. Precisa d’ un apòsit secundari.
  • Hidrocoloides: apòsit pioner de les cures en ambient humit. Composició carboximetilcelulosa-sòdica, fa que mantenir les úlceres en ambient humit. Són semioclusius. Es col·loquen en fase de granulació.
  • Productes barrera: fan una barrera impermeable a la pell i la protegeixen la humitat.
  • Carbó: fets de carbó actiu, actuen com a filtre i absorbeixen la mala olor.
  • Silicona: formats per una red de poliamida amb gel de silicona, es fan servir en fase de granulació, no
  • maceren la pell perilesional. Indicat en ferides doloroses, pells fràgils.
  • Apòsits amb plata: la plata es un antimicrobià tòpic, s’ han utilitzat durant molts anys cremes, pomades,..
Actualment es fan servir els apòsits de plata, que alliberen ions de plata a la ferida i son actius contra les bacteries, fongs i virus, fins i tot MRSA +
Enriqueta Conill
Infermera nº col 16947

La Llei de dependència al Centre residencial/Centre de dia

El reconeixement oficial de la situació de dependència en algun dels graus establerts és un requisit bàsic per accedir a les prestacions econòmiques i de serveis socials reconegudes per la Llei de la dependència.
Un cop enviada la sol·licitud de reconeixement de la dependència que es pot tramitar des de els Serveis socials municipals, es deriva als Servei de valoració de la dependència (SEVAD).
Després d’estudiar la informació del cas, una persona de l’equip professional d’aquest servei es posa en contacte telefònic amb la persona sol·licitant per acordar una visita al domicili o al centre en què resideix (en el cas de les persones ingressades).
Una vegada realitzada la visita, la Comissió de Valoració, revisa les valoracions i emet un informe amb la proposta del grau de dependència. El dictamen determina el grau de dependència i els serveis o les prestacions econòmiques que corresponen a la persona sol·licitant.
Aleshores, la persona sol·licitant ha d’esperar que des dels serveis socials del seu ajuntament o des dels serveis socials del centre (en el cas que estigui ingressada) es posin en contacte amb ella per realitzar el Programa individual d’atenció (PIA).
En el cas dels centres residencials, els serveis i prestacions als quals es pot accedir amb el requisit de mínim un grau 2 de dependència:
  • Poder-se apuntar en reserva de plaça pública de residència.
  • Accés a plaça pública de residència.
  • Prestació econòmica vinculada a residència en plaça privada a l’espera de plaça pública
En els Centres de Dia concertats amb mínim de grau per poder accedir als serveis i prestacions permet:
  • – Poder-se apuntar en llista d’espera de plaça publica de centre de dia.
  • – Accés quan hi hagi plaça a plaça pública de Centre de dia.
  • – Prestació econòmica vinculada a Centre de dia en plaça privada.
Tant en el cas de residència com centre de dia, la quantia de la prestació econòmica com el cost de la plaça pública dependrà de la capacitat econòmica de la persona depenent. (es té en compte l’AEAT, patrimoni i rendiments bancaris,..)
Per altre banda, un cop reconeguda la situació de dependència, el grau de dependència es pot revisar a instància de la persona interessada, dels seus representants o d’ofici per les administracions públiques competents per alguna de les següents causes:
  • Millora o empitjorament de la situació de dependència.
  • Error de diagnòstic o error en l’aplicació del barem corresponent.
Per sol·licitar el procés de revisió del grau de dependència cal emplenar un formulari específic que s’ha de complementar amb un nou informe mèdic. El procés de lliurament és exactament el mateix que el de la sol·licitud del reconeixement de la situació de dependència.
Mar Molas
Treballadora Social Col.6143

CAIGUDES

La gent gran cau sovint. Les caigudes acostumen a ser el accidents majoritaris en la gent gran.
http://tianguisdefisica.com/images/Domino/domino01.jpgEs considera que un terç de la gent gran que viu a casa i la meitat de les persones que viuen en residències o altres institucions similars pateixen almenys una caiguda a l’any.
Tota caiguda porta implícit un risc de lesió en tothom qui la pateix, però l’edat, el sexe i l’estat de salut poden influir en el tipus de lesió i la seva gravetat.
L’edat, es un dels principals factors de risc de les caigudes.
D’aquesta gent que pateix una caiguda, entre el 5 i el 25% poden presentar  lesions rellevants, i dels qui precisen un ingrés hospitalari després de caure, només en sobreviu un 50% un any després.
La magnitud del risc, depèn en part dels trastorns físics, sensorials i cognitius relacionats amb l’envelliment, així com a la manca d’adaptació de l’entorn a les necessitats de la població d’edat avançada.
Ambdos sexes corren el risc de patir caigudes. Diferents trastorns de salut, com poden ser els neurològics, els cardíacs, els cognitius, els visuals, i els de mobilitat poden facilitar-les encara més.
Les conseqüències que generen les caigudes en la gent gran són molt importants.  La més greu, com és obvi, és la mort. Podem parlar de:
-Conseqüències físiques:
La principal són les fractures, s’acostumen a produir al maluc (són les que acostumen a tenir més transcendència  i que generen més complicacions), al radi, a l’húmer, a la pelvis…. Sovint aquestes caigudes només impliquen una contusió o ferida amb el conseqüent dolor i inclús incapacitació de la zona. A vegades però, una caiguda pot acabar desencadenant lesions neurològiques com són commocions i contusions cerebrals,, hematomes subdurals etc.
Conseqüències psicològiques:
Aquestes seqüeles les trobem dins el “síndrome post caiguda” que es caracteritza per la por a tornar a caure, pèrdua de l’autonomia personal i de l’autoestima, modificació dels hàbits previs etc.​
Veiem doncs que les caigudes tant per la seva incidència com per la seva gravetat són un problema, sobretot, perquè afectaran la qualitat de vida de qui la pateix, augmentant la dependencia i la necessitat d’ajuda, inclús per les activitats bàsiques de la vida diària.
En una nova entrada comentarem la sèrie de factors i hàbits que ens poden ajudar a prevenir i o reduir el número de caigudes.
Marc Casas
Fisioterapeuta

Com funciona la memòria?

La pèrdua de memòria és una de les queixes més habituals quan una persona comença un procés d’envelliment o deteriorament cognitiu. Però no només hi ha dificultats en recordar un nom o una situació, sinó que també apareixen problemes en l’atenció, la concentració, el càlcul… Sovint es tracta d’un deteriorament progressiu i irreversible, que vol dir que no es pot recuperar, però això no implica que no es pugui treballar per disminuir la velocitat en el deteriorament o buscar les estratègies per mantenir una major qualitat de vida.
​Anem a desglossar com funciona la memòria:
image-456037-memoria.png
  1. ATENCIÓ – ens permet activar i seleccionar allò que ens interessa, ja si sigui de l’exterior (entorn) com de l’interior (dins nostre). Sense aquesta capacitat la nostra memòria no podria funcionar.
  2. CODIFICACIÓ – Si posem un codi a tota la informació que ens entra, la podrem classificar i ordenar. Per codificar podem utilitzar diferents estratègies: fer diferents categories (fruites), creant històries que agrupin els elements, fer-se un esquema mental o fins i tot inventar-nos el nostre propi codi.
  3. EMMAGATZEMATGE – un cop tenim codificada la informació, és important guardar-la al lloc que li toca. Tenim tres magatzems de memòria: la memòria sensorial, la memòria operativa (és la informació que retenim per poder acabar una tasca. Per exemple quan estem fent una operació matemàtica i necessitem recordar dos o tres elements) i la memòria a llarg termini. Aquesta última és la coneixem habitualment com a memòria i té una capacitat il·limitada. A més, pot guardar tot tipus d’informació! Recordar procediments (el moviment de cordar-se la sabata), coneixements i dades sobre el món (els dies de la setmana), records nostres (el nostre primer petó)…
  4. RECUPERACIÓ – aquest és l’últim procés de la cadena, però el que ens indicarà que tot està funcionant correctament. Si nosaltres hem donat un sentit a la informació, serà molt més fàcil recuperar aquella informació. Per exemple, és més fàcil recordar el número de telèfon de la nostra filla que una seqüència de números sense sentit, oi? A vegades la recuperació espontània ens pot fallar, ja sigui perquè hi havia massa informació, pel nostre estat d’ànim, per la nostra concentració, per un estat de fatiga… Llavors si ens donen alguna pista, és més fàcil recuperar-la.

​Ara que coneixem com funciona tot el procés, podem utilitzar aquesta informació per explicar  una sessió del taller de memòria que realitzem a la Residència:

image-456053-Fitxer_001.w640.jpegimage-456054-Memòria_001.w640.jpeg
Està repartit en 3 blocs, un primer bloc on treballem l’atenció, la concentració i el càlcul. Com ho treballem? Doncs a partir d’una fitxa individual on es troben diferents elements repartits per tot l’espai. Cal assenyalar-los i comptar-los. Amb aquest exercici també treballem amb la memòria operativa (necessitem recordar quants elements portem per continuar sumant).

El segon bloc està destinat al llenguatge oral i utilitzem sobretot dades de la memòria a llarg termini, sobretot les que fan referència a coneixements sobre el nostre món. És un moment més distès per jugar a les cadenes de paraules, a l’associació de diferents dibuixos, embarbussaments, endevinalles… És el moment on s’ofereixen estratègies noves per codificar la informació. També es treballa amb diferent tipus d’informació per estimular diferents parts del cervell (paraula escrita, paraula dita, símbols, olors, sorolls, diferents textures…), que es poden relacionar amb vivències de la persona.

Finalment el tercer bloc també és individual i serveix de tancament. Cada usuari ha de replicar el dibuix que té a la fitxa. Altres dies també es juga a les 7 diferències o a descobrir el dibuix diferent de tota la sèrie. D’aquesta manera s’entrena la memòria operativa amb informació visual i sense llenguatge.

Com es pot veure, la memòria s’estimula constantment en gairebé totes les activitats de la nostra vida diària, només cal que hi posem una mica d’atenció. Des del servei de psicologia s’intenta estimular sobretot aquells procediments o exercicis que requereixen una mica més d’esforç (com el càlcul o la creació de noves estratègies de codificació). El nostre cervell és una màquina molt complexa que és capaç d’utilitzar molts camins per arribar al mateix fi, així que… aprofitem aquesta capacitat!

Us deixem amb un petit exercici per treballar l’atenció i memòria operativa 😉

image-456038-Presentación1.png
Irene Jofre i Laia Sala
​Psicologia